La Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi Civil i la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria de separació i divorci, ve a introduir una sèrie de novetats que proporcionen majors facilitats per a l'obtenció per part dels cònjuges de la seva separació o divorci, i tot això en el seu sentit més extens. Aquesta Llei obeïx a una sèrie de canvis i demandes socials i al propi temps ve a actualitzar i a emmarcar en temps més moderns la Llei 30/1981 de 7 de juliol que va suposar promoure i protegir la dignitat dels cònjuges i els seus drets, i procurar que mitjançant el matrimoni s'afavorís el lliure desenvolupament de la personalitat d'ambdós.
El dret constitucional a contreure matrimoni no podia afectar ni menysprear la posició jurídica de cap dels cònjuges ni, en conseqüència, impedir que aquesta relació fos disoluble per les causes contemplades en la Llei. En l'anterior Llei, no obstant això, es concebia el divorci com un últim recurs al que podien acollir-se els cònjuges i requeria d'un temps que la nova Llei retalla notablement donant més potestats als cònjuges a tal fi i evitant situacions que podien perpetuar el conflicte entre els cònjuges, quan en realitat era notori i palès tant la fallida de la convivència com la voluntat dels cònjuges de no continuar en el seu matrimoni.
En aquest sentit, la nova reforma confereix als matrimonis la possibilitat de separar-se en 3 mesos des de la data de celebració del matrimoni (article 81.1 en el que concerneix a la separació i article 86, per remissió, pel que concerneix divorci), termini que fins i tot es reduïx per a determinats supòsits: quan l'interès dels fills o del cònjuge demandant justifiqui la suspensió o dissolució de la convivència amb antelació, ja sigui per violència domèstica, maltractaments, etc.
La Llei en la seva nova redacció, manté la separació com figura autònoma per a aquells supòsits en el qual els cònjuges, per les raons que els assisteixin, no optin per la dissolució del seu matrimoni. També permet la Llei en el seu article 84.1 la reconciliació, és a dir, la facultat de posar terme al procediment de separació, la conseqüència de la qual és deixar sense efecte el disposat en l'indicat procediment amb el condicionament que ambdós cònjuges ho haurien de posar en coneixement del Jutge que entengui o hagi entès del litigi.
La nova reforma fa prevaler la voluntat de la persona i el seu desig de no seguir vinculat a la seva parella enfront de la demostració de concurrència de causa alguna, doncs la causa determinant no és més que la fi d'aquesta voluntat expressada en la seva sol·licitud. Amb això el legislador ha pretès evitar una situació que prevalia fins a l'entrada en vigor de la reforma, que era el passar per un doble procediment per a dissoldre el matrimoni, mentre ja no es precisa la separació de fet o judicial per a accedir directament al divorci. En la pràctica això suposa un important estalvi de cost a les parts, tant econòmic com personal.
En definitiva, ambdues institucions, separació i divorci, vénen a ser concebudes com dues opcions, a les quals les parts poden acudir per a solucionar les vicissituds de la seva vida en comuna. D'aquesta manera, es pretén reforçar el principi de llibertat dels cònjuges en el matrimoni, fent dependre la vigència del mateix i la seva continuació a la voluntat constant d'ambdós , limitant la intervenció judicial per als supòsits que no hagi estat possible arribar a un acord, o aquells en els quals el contingut de la proposta de pacte és lesiu per als interessos dels fills menors o incapacitats, o un dels cònjuges, i les parts no hagin atès als seus requeriments de modificació. Només en aquests casos haurà de dictar una resolució en la qual imposi les mesures que siguin precises. Això no podia ser d'una altra manera, doncs existeixen una sèrie de béns jurídics protegits, la transcendència dels quals havia d'estar tutelada, precisament per a evitar situacions fraudulentes que desvirtuarien la finalitat i naturalesa de la Llei, la seva última fi.
Finalment, i amb la finalitat de reduir les conseqüències derivades d'una separació i/o divorci per a tots els membres de la família, mantenir la comunicació i el diàleg, i especialment garantir la protecció de l'interès superior del menor, s'establix la mediació com un recurs voluntari alternatiu de solució dels litigis familiars per via de mutu acord amb la intervenció d'un mediador, imparcial i neutral.
© 2006 Divorcio-ya. Todos los derechos reservados.
Diseñado para resolución gráfica de 1024 x 768